Aquest cap de setmana, i en el marc del Març Feminista, l’Ajuntament va presentar l’estudi “La construcció de la igualtat i la percepció de les violències masclistes en l’adolescència a Artà”. Aquest diagnòstic es va elaborar a partir d’una convocatòria de subvencions per a projectes de foment de la igualtat i de lluita contra la violència masclista que va treure l’Institut Balear de la Dona l’any 2022.
L’acte va anar a càrrec de Maria Duran, directora de l’IBDONA, i Aina Comas, regidora de Serveis Socials i Igualtat de l’Ajuntament d’Artà, les quals agraïren poder tenir un estudi com aquest i explicaren els principals resultats que se n’extreuen, la qual cosa “ens ha de permetre engegar mesures concretes per abordar el repte de construir una comunitat cohesionada, igualitària i lliure de violències masclistes”.
A l’acte, hi assistiren les tècniques que han treballat en l’estudi, Bel Ortega Sancho, Catalina Nebot Rios i Ana Durán Picón, les quals aclariren i enriquiren el debat amb les seves aportacions i contestaren les preguntes del públic.
L’estudi està dividit en quatre eixos, amb l’objectiu principal d’entendre quin és l’impacte de les violències masclistes en la població adolescent (persones d’entre 10 i 19 anys que resideixen al municipi). S’ha seguit un rigorós pla de treball per abordar la incidència dels següents factors en la població adolescent d’Artà: la influència dels rols i estereotips de gènere; l’impacte de les noves tecnologies; el significat i la percepció de les violències masclistes, i la detecció dels factors de risc i de protecció.
Les principals conclusions d’aquest estudi, que parteix d’una mostra molt significativa de 937 qüestionaris, 10 grups de discussió i de 13 entrevistes en profunditat a persones professionals de referència, llancen diverses idees. Per una banda, entre els i les joves d’Artà existeix una idea generalitzada sobre la igualtat, però aquesta es dilueix quan anam d’allò més general a aspectes més específics. Un exemple destacable d’això és la permanència en l’atribució de determinats jocs, tasques de la llar o professions a un sexe o a l'altre, perpetuant així rols i estereotips que responen a la divisió sexual tradicional del treball. Quant a l’impacte de les noves tecnologies, s’ha confirmat la hipòtesi que aquestes formen part de la vida dels infants i joves, essent el telèfon mòbil el mitjà a través del qual es realitzen activitats lúdiques, de comunicació i, també, de consum de pornografia, sobretot a partir dels 15 anys. El mal ús de les TIC comporta, per tant, un risc quant a la socialització dels adolescents. Quant a la percepció de les violències masclistes, s’ha de destacar que en la majoria dels casos els i les alumnes entenen clarament què signifiquen les relacions respectuoses, tot i això, la gelosia i la possessivitat apareixen com les grans assignatures pendents. També s’ha detectat que es produeix una socialització esbiaixada per gènere: les joves d’Artà tenen més por a fer l’ús de l’espai públic que els joves; així, un percentatge important de les entrevistades afirma que no se sent del tot segura caminant per la zona on viu.
Quant als factors de protecció, els joves i, especialment, les joves reclamen educació emocional, i els professionals també apunten la necessitat de formar-los en educació afectiva i sexual.
Per conèixer amb més detall l’obtenció de les dades, la seva interpretació i les conclusions, us convidam a consultar aquest estudi, que hem editat amb Amadip Esment, en aquest enllaç.
Per acabar, Aina Comas Delgado va agrair la disposició de tots els centres educatius d’Artà i va destacar, molt especialment, la participació activa dels 937 infants i joves que representen la mostra d’aquest estudi, ja que cal comptar amb ells i elles a l’hora d’entendre la realitat a la qual s’enfronten i escolar-los i demanar-los les seves idees i opinions per proposar solucions que afecten a les seves vides i al seu futur.
